El meu pas pel S'Agulla!

 M'agradaria que vingués algú a dir-me que tot és una broma, que no s'acaba. Com tot a la vida, el nostre pas pe S'Agulla acaba i tot i que l'any que ve continuarem fent batxillerat al centre res serà el mateix.

Encara recordo aquella nena tímida i atemorida  que va entrar per les portes del S'Agulla el setembre de l'any 2018. No queda res d'ella ja. Tota aquella timidesa ha marxat i s'ha convertit en confiança. 

Hem passat males etapes, com la de la Covid, però aquest any ho hem sabut compensar. Ha sigut el millor any escolar de la meva vida amb molta diferència. He conegut gent com la Idaira i he seguit fent-me amb l'Adrià, la Paola, la Karen, en Fran i l'Axel. 

Hem viscut experiències impressionants; com el viatge al País Basc, del qual podem extreure'n mil i una anècdotes. A part de la que tots ja coneixeu, en vull explicar una de graciosa. Resulta que jo estava pujada a cavallet sobre de l'Hèctor i vam arribar a l'habitació d'en Laelo després d'una corredissa... Res, que l'Hèctor va veure un llit de matrimoni i va dir: "Isma! Una cama de matrimonio!" I tot seguit s'hi va deixar caure. Es va trencar una fusta, però no va ser res greu. No és una gran anècdota, però en el moment que va succeir va ser molt graciós. 

Agraeixo que la Maria ens hagi ensenyat la part bona de les mates; que la Laura, ens suporti dia rere dia; i a tu, Núria, gràcies per cuidar-nos sempre. És molt difícil trobar mestres que s'impliquin tant i ho trobaré molt a faltar. 

Concloent aquesta reflexió, l'ESO  m'ha servit com a creixement personal. Vaig arribar d'una manera i en surto totalment diferent. Adoro i adoraré sempre els que m'han acompanyat i han fet tan especial i maca aquesta etapa. 

Avui i sempre, el meu cor està al S'Agulla. Sou i sereu els pilars del meu cor. 💖